AVUI, canvi horari

Aquesta nit com cada any, l'ultim diumenge d'octubre es fa el canvi d'hora d'hivern, i a les 3h retrassarem una hora el rellotge, per tant dormirem una hora més.

Nosaltres donem per fet el canvi d'hora d'estiu, però a pocs se'ls haurà ocorregut preguntar-se pel seu origen, que tanmateix és bastant pintoresc.

La idea es remunta a l'any 1784, quan Benjamí Franklin, ambaixador dels Estats Units a França, va publicar en Le Journal de París, amb data 26 d'abril, la següent carta:

Suposem que hi ha a París cent mil famílies, cada unes de les quals consumeix mitja lliura de bugies per hora; si aquest consum es prolonga durant sis mesos, suposarà per a aquestes cent mil famílies, a París, només 128 milions d'hores de consum, és a dir, al voltant de 64.050.000 lliures de cera, el qual, al preu mig de 30 sous la lliura, equival a una despesa anual de 96.075 lliures tornesas. Quina feliç idea, i quina economia, si s'aconseguís persuadir els parisencs a viure durant tot l'estiu enterament a la llum del sol! La qüestió és, com persuadir-los?

Com es veu, la idea estava encara en gestació. Franklin no va arribar a proposar l'avenç d'hora, limitant-se a la seva carta a suggerir tres mesures bàsiques:

1a. Gravar amb un luis a cada persona les contrafinestres del qual impedeixin a la llum entrar a les seves habitacions mentre el sol sigui en l'horitzó.

2a. Promulgar una llei o ordre policial reglamentant el consum de cera i espelmes a fi de reduir-lo sistemàticament; i prohibir terminantment a la població la compra de més d'una lliura de cera per setmana i família, posant, si necessari fos, vigilants a aquest efecte a totes les cereries.

3a. Fer que les campanes de les esglésies repiquin a trenc d'alba i, de no bastar això, disparar una canonada a cada carrer a la sortida del sol, perquè tot el món desperti alhora.

Com era en cas de témer, ningú no va prendre això seriosament, però aquell mateix any van coincidir en Alemanya i la Gran Bretanya els primers assaigs d'il·luminació per gas en algunes cases, encara que experimentalment i amb grans precaucions. Per exemple, ningú no podia ser a la casa mentre es duia a terme l'experiment.

El gas, amb els seus perills i complicacions tècniques, va plantejar gairebé de forma immediata la qüestió de l'estalvi d'energia, que llavors amb prou feines preocupava i ara, en canvi, tant ens angoixa. La idea de Franklin va començar a moure's i creuar les fronteres. Es va debatre, va estudiar i va sospesar, oscil·lant entre mer passatemps teòric i útil recurs pràctic, fins que, amb el temps, va anar quallant, mandrosament al principi, en una proposició digna de ser tinguda en compte: avançar una hora sobre el sol, a fi de prolongar la llum diürna.

Aquesta idea, malgrat la seva agilitat pràctica i dels seus evidents avantatges, va tardar encara cosa d'un segle més a ser presa seriosament.

Llibre:
Pardo, Jesús: Zapatos para el pie izquierdo

font | expamicron