Curiositats del DNI

Mai haveu tingut la curiositat de saber alguna cosa mes sobre el nostre DNI, document nacional d'identitat, que ens identifica a cada un de nosaltres dins del nostre país, en aquest cas Espanya. Ens identifica amb una sèrie de números i una lletra, 8 dígits i una lletra, és personal i intransferible per a cada un. Es va crear el 2 de març de 1944 i des de llavors acompanya a tots els espanyols a les nostres carteres sense que ens n'adonem de que ja és un company de viatge que sempre hi és.

Doncs bé, ara sabreu alguna curiositat que he trobat per Internet i m'ha he tingut ganes de buscar.

• És obligatori a partir dels 14 anys, encara que pot sol·licitar-se des dels 3 mesos d'edat.
• El DNI s'expedeix a les oficines del Policia Nacional. Cada oficina d'expedició rep un lot de números que va assignant de forma correlativa a la seva petició. Quan aquest lot s'acaba rep un lot nou. No és cert que persones heretin el dni (comprenguis el numero) d'una persona que hagi mort, el numero és perpetu.
• Una altra llegenda urbana i que no és certa és que el numero que apareix al revers de dni a la dreta del tot a la segona línia sigui el de persones amb el mateix nom i cognoms que existeixin en aquest moment. És simplement un digit de control creat per un algoritme.
• Fins als 30 anys, el DNI té validesa per 5 anys. Dels 30 als 70 anys, té validesa per 10 anys, sent permanent a partir dels 70 anys.
• Els primers a ser obligatori i a tenir DNI van ser els presos i els que tenien llibertat vigilada. En segon lloc, el personal masculí que per la seva professió o negoci mudava amb assiduïtat de domicili. En tercer lloc, els barons residents en ciutats de més de 100.000 habitants. Després, els homes en localitats entre 25.000 i 100.000 habitants, després les dones que viatjaven per motius de feina i així successivament fins a completar amb els anys el conjunt de la societat.
• Han existit fins 7 models diferents de DNI. La primera incloïa les dades de filiació, professió, ocupació o càrrec, de color verd, adjuntava l'àguila imperial tant del gust del Règim. A més s'assenyalava la categoria del subjecte en arranjament a la seva economia. La segona va arribar el 1962 i incorporava estat civil i grup sanguini. El seu color blau responia al to corporatiu de la Policia. Desapareix el sexe del subjecte. El següent format arriba el 1965 i s'expedeix fins a 1980. Ha estat una de les targetes més longeves i populars. Es van mantenir les mateixes dades i únicament es va suprimir la firma del director de l'equip que expedia el carnet.Las variants més significatives del quart model de DNI, -amb una vigència des de 1981 a 1985-, van ser la inclusió de l'escut constitucional i la supressió de les categories. S'inclou de nou el sexe del ciutadà. En el següent model (1985-1991), es descarten la professió, l'estat civil i el grup sanguini, ja que en ocasions provocava errors mèdics. En la dècada dels 90 es van idear uns models realitzats mitjançant tecnologia informàtica.
• L'empremta dactilar va desapareixent dels DNI gràcies a l'implantació des de 2007 del DNIe (DNI electrònic) que porta un xip amb informació referent a la persona així com els seus punts mes rellevants de la seva empremta dactilar.
• Franco té el numero 1, que es va auto assignar pel que va estrenar el 1951. El segon portava el nom de la seva dona, Carmen Polo i Martínez Valdés. Per a la seva filla Carmen Franco Polo va anar a parar el número tres. Del quart al novè han quedat vacants. I el rei Juan Carlos I té el numero 10, així com l'11 el té la reina Sofia, el 12 la Infanta Elena, el 14 la Infanta Cristina i el seu fill Felipe té el 15.
• La família reial posseeix els números exclusius del 10 al 99, a excepció del numero 13 que no el té ningú per motius de supersticions.
• Al principi el carnet incloïa una casella per classificar el ciutadà segons el seu estatus econòmic. Els de primera categoria eren els grans potentats i els cacics rurals. Els de segona i tercera atresoraven, gradualment, menys cabals i possessions més modestes.Per últim, els de quarta s'agrupaven en els anomenats «pobres de solemnitat», gent en tanta mísera que estava deslliurada de pagar les taxes del DNI. Aquesta s'eliminà 1981, acabant així amb aquesta piràmide social.
• Saragossa va ser la primera capital de província en expedir el DNI i a posteriori València. Així mateix Burgos va ser la primera en expedir el nou DNIe.
• Els nens sense progenitors coneguts s'afegeix en el seu DNI el nom d'uns pares ficticis fins a la seva majoria d'edat per preservar la seva infantesa.
  

traduït del castellà | Patio del Recreo